BON NADAL I REIS GENEROSOS

Al 2014 na Mafalda celebrarà els 50 anys.

Joan Manel Serrat deia d'ella que mai no havia estat petita però gran no tornaria.

Nosaltres ens l'estimam tal com és i amb ella us volem desitjar unes magnífiques festes.

Bones Festes!

DILLUNS... A LA BIBLIOTECA!

Cada dilluns en Marruix i na Marga ens venen a cercar al pati petit. Esperam emocionats que arribi l'hora del contacontes que sempre ens  amaga alguna sopresa.

Si voleu gaudir amb nosaltres, no heu de fer més que mirar aquests vídeos.

TALLER DE GUARNIMENTS DE NADAL

Com l'any passat, quan s'acosta Nadal organitzam un taller per aprendre a fer coses per guarnir ca nostra i l'escola. L'any passat vàrem fer neules; enguany hem fet arbrets de Nadal i guarniments de diversos tipus per penjar a l'arbre o on vulgueu.

Arbrets de Nadal


Avui hem convidat una exalumna i mare de l'escola, la Virgínia, que ens ha ensenyat a fer aquests arbrets.

Per fer-los necessiteu:

• Cartolina verda, si pot ser de diferents verds millor, perquè quedarà més alegre.
• Trossos de cartolina de colors o ferratines per decorar l'arbret
• Cola
• Tisores
• Pals de gelat

Talleu cercles de diferents mides amb les cartolines verdes i aferreu-los de manera que quedin formant un arbre de Nadal. Quan el tingueu llest, només l'heu de decorar amb els trossets de cartolina de colors o amb les ferratines, i per acabar li heu d'aferrar un bastonet de gelat com si fos el tronc i una estrella groga al capdamunt! 

Rens amb càpsules de cafè

La Vanessa ens ha ensenyat a fer rens per penjar. Necessiteu:

• Càpsules de cafè Nespresso, si és possible de color marró, netes i aixafades.
• Cartolina marró.
• Cartolina vermella
• Ulls mòbils
• Agulla grossa i fil.

Guarniments per penjar

I la Maria i l'Aina ens han ensenyat a fer altres coses per penjar a casa.

Per fer les flors necessiteu:

• Rotlles de paper de vàter
• Pintura, retoladors, ferratines, paper de seda...
• Tisores
• Cola
• Fil

Doblegueu el tub per la meitat per tal que quan el talleu no quedin anelles circulars sinó en forma d'ametlla. Talleu el tub de paper de vàter fent anelles de mig centímetre o un centímetre d'amplada. Si voleu, podeu pintar prèviament el tub, tenint en compte com quedarà un cop tallat; però també el podeu decorar un cop fetes les anelles. Per a una estrella necessiteu 6 anelles. Un cop les tingueu, aferreu-les per un dels extrems amb una mica de cola i ja només us cal passar un fil per un dels pètals i penjar-ho!

I per fer les bolles de Nadal:

• Cartolina de colors
• Regle
• Tisores
• Agulla i fil

Talleu tiretes de cartolina de dos colors o més d'aproximadament 11 cm x 1 cm. Amb unes 30 en total ja queda una bolla ben plena. Un cop les tingueu tallades, col·loqueu-les juntes, alternant els colors. A continuació feu un foradí amb l'agulla als dos extrems de les cartolines. A l'extrem que quedarà a dalt, passeu un fil maco pel foradí, deixant-ne un tros perquè serveixi per penjar la bolla. Feu el mateix a l'extrem de baix, però aquí heu de tallar el fil just, perquè només serveix per aguantar les tires. I ara les heu de desplegar. Si voleu fer una bolla ben rodona, comenceu a moure les tiretes i veureu que us va quedant en forma de bolla. Si voleu fer una bolla una mica el·líptica, abans o després de passar el fil heu de doblegar les cartolines pel centre, i quan les desplegueu veureu que us queda diferent.

JOCS DEL MÓN... L'AUALÉ

El curs passat vam tenir la idea d'explicar-vos jocs del món, però no ho vam poder dur a terme. Enguany ens hem decidit a tirar-ho endavant i us presentarem un joc per trimestre en tres sessions: el primer dia us construireu vosaltres mateixos el joc amb material reciclat, el segon dia aprendreu a jugar-hi i el tercer dia podreu sentir música i contes del país d'on prové el joc.

L'AUALÉ

Així, per començar, aquest trimestre us hem parlat dels mancales, més concretament de l'AUALÉ.

Els mancales són tots els jocs que es juguen amb un tauler amb forats (o simplement clotets a terra) on es van sembrant llavors (fitxes) i l'aualé és el joc mancala que hem triat per ensenyar-vos. És un joc bàsicament d'habilitat, que requereix una gran rapidesa mental i capacitat d'anticipació. A les comunitats africanes l'aualé i els altres jocs de mancala són un joc social. Els espectadors hi solen participar donant consells i fins i tot fent jugades. L'aualé és molt senzill d'entendre, però extremadament complicat de dominar: els jugadors poden trigar molta estona a fer una jugada, perquè els cal analitzar cada posició i calcular les diferents possibilitats. De totes maneres, a l'Àfrica el joc és, tradicionalment, ràpid i frenètic.

El primer joc que es pot considerar amb tota seguretat un mancala és del segle VII dC i es va trobar a Etiòpia.

TAULER I LLAVORS

Els taulers per jugar a jocs de mancala solen estar tallats en fusta, però es poden improvisar fent forats a la sorra o a la terra. Les peces poden ser pràcticament qualsevol cosa, mentre siguin més o menys de la mateixa mida i fàcils d'agafar: llavors, mongetes, pedres o petxines, per exemple. En altres paraules, amb una mica d'inventiva es pot jugar als jocs de mancala a qualsevol lloc!

FEM UN AUALÉ AMB MATERIAL RECICLAT

Dimarts 3 de desembre la Vanessa va fer un taller de creació d'aualés. Aquí teniu el material i les eines que necessiteu per fer-vos-en un:

• 1 ouera d'una dotzena d'ous (en dues fileres de 6) o 2 oueres de mitja dotzena
• Papers de colors, ceres, ferratines, pintura, etc. per decorar
• 48 fitxes: llavors, mongetes seques, cigrons, pinyols de xirimoia, botonets, caragolins, etc.
• Tisores
• Pega
• Celo
• Clips grans, tipus pinça

Si l'ouera es de cartró, el primer pas és tallar totes les solapes de l'ouera i deixar només el tros dels clotets i la tapa.

Model amb 1 ouera d'una dotzena

Tallem per la meitat la tapa de l'ouera i l'aferrem davall la part de baix deixant un calaixet a banda i banda, com es veu a la foto. Podem utilitzar clips per mantenir juntes les dues parts mentre la cola s'asseca.

Model amb 2 oueres de mitja dotzena

Agafem les dues oueres i separem les tapes de la part de baix. Ajuntem pel costat amb celo la part dels cocons i, d'una de les dues oueres, tallem totes les parts punxegudes que sobresurten per poder plegar el joc. La tapa de les oueres s'ha d'enganxar a banda i banda deixant un calaixet, com hem fet amb l'altre model. Aquest model és plegable, per tant, perquè us quedi ben desat, podeu per un foradí al mig de cada calaixet, passar-hi un cordillet o una veta i, un cop tancada la capsa, fer una llaçada perquè no s'obri.

Ara ja tenim l'aualé llest per decorar. El podem pintar amb ceres o pintura al tremp, podem posar-li ferratines o trossos de paper, tot el que vulguem.

I aquí teniu alguns dels nostres aualés:

Aquest darrer està fet amb la tècnica del decoupage [retallada]. A la tècnica original es fa servir paper per a decoupage o torcaboques i un vernís específic. Aquí ho hem fet amb paper normal amb un dibuix agafat d'internet, però ho podeu fer amb paper de regal o amb paper de seda, que són més fins i fàcils de manejar, i cola blanca. Talleu el paper a trossets, poseu cola en el tros d'aualé on voleu enganxar el primer retall i aferreu-l'hi; repetiu l'operació fins que tingueu tot l'aualé folrat. Els retalls s'han de superposar una mica els uns damunt dels altres. Deixeu-lo eixugar i... a jugar!


COM ES JUGA A L'AUALÉ

Dimecres 4 de desembre vam explicar com es juga a l'aualé. Si ho voleu provar, aquí teniu les instruccions:


























MÚSIQUES I CONTES DE L'ÀFRICA

I per acabar les sessions sobre l'aualé, la Catalina Llobera ens ha vingut a fer una presentació magnífica sobre Guinea, músiques africanes, ens ha contat un conte d'una nina i un baobab, ens ha portat una mostra d'instruments africans que hem pogut tocar al so del Siyahamba i hem parlat d'esclaus, de diamants, de llibertat... justament el dia en què s'han celebrat els funerals per un dels homes que més ha lluitat pels drets humans, la llibertat i la igualtat a l'Àfrica, Nelson Mandela. Casualitats de la vida...

Fins a la propera sessió de JOCS DEL MÓN!!!

BUFANDES esTILoses

Aquest no és un curs normal i el verd ha esdevingut el color de la nostra lluita en favor de la llengua catalana i de la qualitat en l'educació.

Ha arribat el fred i les bufandes verdes faran visibles les nostres reivindicacions.

Avui, alguns ens hem animat a treure les agulles de fer calça.

L'escena recordava El club dels divendres de Kate Jacobs

RECOMANACIONS DEL CLUB DE LECTURA

Més de dues-centes figuretes de fusta i ivori (netsukes), cap d'elles més gran que una capsa de llumins, són l'origen d'aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d'aventures, de guerra, d'amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d'una família, la història d'Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d'ulls d'ambre que es barreja amb les monedes dins d'una butxaca, i acaba, com tot un autèntic viatge, amb el descobriment d'un mateix.

***

Mossèn Puig és un sacerdot que estima les dones, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial alterarà fatalment la relació amb la seva amant. La història del seu amor secret i esquitxat de mala consciència evoluciona emmarcada per un dels episodis més vergonyosos de la història de França: el règim col·laboracionista de Vichy i la pusil·lànime complicitat del mariscal Pétain davant les deportacions de jueus als camps de concentració nazis. Amb la ironia i el sarcasme característics de l’autor rossellonès, i amb un llenguatge ric i ple de matisos, Bezsonnof ens presenta una novel·la que combina magistralment la pulsió bèl·lica amb la passió filològica, diluïdes ambdues amb quatre gotes de cinisme i de malenconia.

***

Año 1946. La guerra ha terminado y la joven norteamericana narradora de esta novela ha perdido en ella a sus padres. También, de muerte natural, ha perdido a su tío Marcel, un extraordinario personaje que la educó en el amor a los libros. 

En el pueblecito francés donde pasó los veranos de su infancia, la protagonista deberá ocuparse de poner en marcha una nueva biblioteca tras salir del hospital, ya que las tropas alemanas han destruido la anterior. Tendrá así la oportunidad de pensar en el valor de la lectura y en la compañía que le han proporcionado los libros en los peores momentos, e incluso a la hora de tomar una u otra decisión... Sus recomendaciones a los vecinos la harán formar parte fundamental de esta comunidad. Asistimos a una hermosísima y cruda búsqueda de la felicidad, del amor y de la supervivencia. A una historia en primera persona que es también la historia de una época: la Segunda Guerra Mundial y la ocupación alemana de Francia y el conflictivo nacimiento del estado de Israel.

***

Una novela intimista sobre la vida familiar en la China tradicional.

Pearl S. Buck supo interpretar, como ningún otro occidental, el alma del pueblo chino. Su obra constituye un puente de entendimiento entre nuestro mundo y aquel gigantesco país asiático.

La madre es la historia de una mujer china, en el marco histórico de la década de 1930, a quien no se da nombre propio alguno en la novela --al igual que a los demás personajes--, pues solo se hablará, en alguna ocasión y como incidentalmente, de una tal familia Li, y que personifica a la sufrida madre rural china.

***

Libro central de El quinteto de Avignon, integrado por Monsieur o el príncipe de las tinieblas, Livia o enterrado en vida, Constance o las prácticas solitarias, Sebastián o el dominio de las pasiones y Quinx o el relato del asesino, y situada en el período comprendido entre la invasión nazi de Polonia y el desembarco aliado en Normandía, en esta novela Durrell nos propone una asombrosa aventura narrativa que nos lleva a reencontrarnos con el grupo de jóvenes que pasaron un veranos trascendental en el castillo francés de Verfeuille de Monsieur en la primera parte del quinteto. Mientras Constance se encuentra trabajando para la Cruz Roja como psiquiatra en Ginebra, su esposo Sam en el desierto en Egipto y su hermana Livia trabajando para los nazis, el encuentro con el egipcio Affad dará pie a que Constance se lance a una absorbente relación en la que el erotismo y la filosofía hallan un extraño punto de encuentro. Mediante un maravilloso juego de referencias a otras novelas, de relatos dentro del relato y de estructura narrativa coral, Lawrence Durrell crea una obra literaria de primera magnitud, poderosa y deslumbrante.

***

Libro ya clásico que aboga por una sociedad no patriarcal. Para ello saca a debate un tema olvidado, como es el matricidio, la anulación social de la madre y la inexistencia de un orden simbólico materno, que haga que no sólo atienda las necesidades de la que carece la criatura, sino que trate de saciar sus deseos. Con esta pieza clave, al igual que otras muchas, tal vez se pueda conseguir que la carrera de la destrucción de la Humanidad sea detenida.

TALLER DE JOCS I JOGUINES AMB MATERIAL RECICLAT

LES AVENTURES DE TINTÍN: EL SECRET DE L'UNICORN

El proper dimarts dia 26 de novembre comença un nou cicle de cinema que enguany dedicarem al món dels còmics. En aquesta ocasió us presentam Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn basada en l'àlbum del mateix títol, El cranc de les pinces d'or i El tresor de Rackham el Roig creats per Hergé.

L'AUTOR

George Remi (Etterbeek, 1907- Brussel·les, 1983), reconegut internacionalment gràcies a la creació a l'any 1929 del famós personatge Tintín. George Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés.

Tot i que mai no va aprendre a dibuixar d'una forma acadèmica, s'inicià ben jove en el món de la il·lustració i amb 15 anys va firmar per primera vegada una de les seves publicacions.

L'any 1925 ingressa a Le Vingtième Siècle, un diari clerical i nacionalista ultraconservador belga el qual va dirigir tres anys més tard.

L'autor és considerat com un dels renovadors dels còmics europeus i el creador de la línia clara. La seva obra ha estat traduïda a més de 50 idiomes.

EL PERSONATGE

Tintín representa un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable ca Milú, s'embarca en un seguit d'aventures que el porten a viatjar per tot el món i a enfrontar-se a tota una colla de malvats. Entre els seus amics destaquen el capità Haddock, el professor Tornasol i els detectius Dupond i Dupont (generalment poc afortunats).

  

 LA PEL·LÍCULA

Al 2011 Steven Spielberg va dirigir la seva primera pel·lícula d'animació després d'haver contactat amb Hergé al 1981. La cinta, produïda per Peter Jackson, va ser filmada seguint la tècnica de captura de moviment i en la qual els actors ( Jamie Bell, Andy Serkis, Daniel Craig, Simón Pegg i Nick Frost) no només interpreten les veus sinó també les gesticulacions i moviments dels personatges.

En aquesta ocasió, en Tintín es veurà involucrat en la recerca d'un vaixell enfonsat conegut com a L'Unicorn, el qual guarda el secret d'un gran tresor.

 

 

 

JOCS PER A LA BIBLIOTECA

 Dia 4 de novembre ens visitaren na Ció gené i na Lluc Borràs, dues ex-alumnes que l'any passat formaven part de la cooperativa escolar Jonquers. Gràcies a la seva feina i la dels seus companys ara podem gaudir de nous jocs a la biblioteca ja que decidiren invertir els beneficis de la seva activitat en aquests materials.

Abans de jugar...

toca obrir les capses

No cal dir que des de fa un parell de setmanes cada dimecres i dijous omplim la Sala Gran després de dinar. Ens ho passam d'allò més bé i el temps passa volant.

A la fi ha arribat novembre!

I amb ell, els panellets, els rosaris, l'encarabassat... i la biblioteca!

A partir d'aquest dimarts, dia 5 de novembre, ens trobareu a la Sala Gran els dimarts i els dimecres de 4 a 5 de l'horabaixa.

Com l'any passat, continuarem fent tallers amb materials reciclats i sessions de contacontes, a part de neules per Nadal i roses per sant Jordi. Però també us ensenyarem a jugar a jocs de països llunyans, decorarem la biblioteca, intentarem fer un tauler de recomanacions literàries perquè tots hi pugueu dir la vostra, parlarem de còmics, celebrarem el cinquantenari de na Mafalda i, amb l'ajuda de la Comissió d'Alumnes, us oferirem alguna sessió de cinema.

I el dimecres 20 de novembre, reprendrem les sessions del Club de Lectura!

Us hi esperam a tots i a totes, grans i petits!!!

Comissió de Mares de la Biblioteca

LA COMISSIÓ DE MARES DE LA BIBLIOTECA I EL CLUB DE LECTURA DE MATA DE JONC

DONAM SUPORT A LA VAGA PERQUÈ VOLEM UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT I EN CATALÀ PER ALS NOSTRES FILLS I FILLES!!!

EN MARRUIX FARIA VAGA SI...

Al mes de juny en Marruix s'havia acomiadat dels seus amics segur de que es retrobaria amb tots ells en arribar el setembre.

Aquest era el segon estiu que passava a l'escola però aquesta vegada no s'havia sentit sol, perquè alguns nins participaven a l'escola d'estiu i el cercaven a l'hora de pati.

S'ho va passar bé aquelles setmanes, tot i que no comprenia res del que li deien les mestres. Totes eren noves i xerraven alguna cosa que en Marruix no era capaç d'entendre. Quan els ho explicava als nins, ells se'n reien dient-li “Oh, poor little kitten... It's so cute”, “He doesn't understand us because we speak in English”.

En Marruix quedà astorat: com era possible que tampoc no pogués entendre els seus amics? En veure que seguien amb les seves incomprensibles rialles, girà cua tot enfadat i, amb pas elegant, se'n féu enfora.

Els nins, entenent que l'havien ofès, el cridaren: “ Marruix, Marruixet. Vine, que era broma!”. Li explicaren que eren allà per estudiar anglès, una llengua diferent de la seva però que es parlava a molts altres llocs del món. Això sí que el va sorprendre:

“Els humans parlen llengües diferents?” - Pensà- “ Els moixos ho tenim més fàcil, amb una basta”. Després demanà, “I els moixos, entenen el que diuen els nins d'aquelles terres? ”, “No ho sabem. Realment no sabem si hi ha un altre moix com tu a tot el món, potser tu ets l'únic que ens entén”.

Ara som al setembre i en Marruix està trist. Dia 13 tot varen ser besades, aferrades afectuoses, paraules emocionades i cares somrients. Quina alegria, començava el nou curs! Llàstima que fos un divendres. Marruix hauria d'esperar a dilluns per tornar a veure els al·lots.

El cap de setmana li semblà etern. Com era possible que dos dies fossin tan llargs? Però ho foren, ves que sí. La ciència mai no ho admetria però per a ell era la veritat més absoluta. Havia sentit damunt el seu cos la pressió de tots els segons de cada minut, els minuts de cada hora i, fins i tot, totes les hores del dia. Confiava que el seu neguit desapareixeria dilluns 16 a primera hora. No fou així.

L'escola era pràcticament buida: un parell de mestres, un parell d'al·lots; serveis mínims li explicaren... vaga. Camisetes verdes; reivindicacions de qualitat a l'ensenyament i de l'ús de la llengua catalana a les aules. “Quina és aquesta llengua?”, “La nostra Marruix, Marruixet, la nostra. La que tu entens, la que de nosaltres tu has après, la que els avantpassats ens deixaren, la que nosaltres estimam”. “ I això, fins quan durarà?”. “ No ho sabem, fins que algú el seny cobrarà”.