De Pink Floyd, la Gran Enciclopèdia Catalana diu, entre d'altres coses, que era un grup "format pel cantant i guitarrista solista Syd Barrett (1946-2006), substituït el 1969 per David Gilmour (1946), el teclista Richard Wright (1943-2008), el baix Roger Waters (1943) i el bateria Nick Mason (1944)," i "que la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics". Continua dient que van ser un "grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l'anomenat rock psiquedèlic" i que "les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to sovint filosòfic".I bé... en Biel ens va contar algunes de les fonts d'inspiració de Pink Floyd, especialment per al seu primer disc, The Piper at the Gates of Dawn, de l'any 1967, en plena era Syd Barrett, on hi ha des de cançons dedicades a l'Yijing (llibre xinès anònim, molt antic, considerat pels confucianistes com un dels "cinc clàssics"), fins a d'altres de dedicades a llibres infantils, com El vent entre els salzes (el títol del disc és el títol del capítol 7 del llibre), o a temes aeroespacials perquè era l'època dels viatges a la Lluna, d'altres amb referències a l'LSD, etc.
També destaca el record de Syd Barrett per la seva mare, a la qual demana que li expliqui més contes (Matilda Mother), amb un sentiment d'enyorança totalment oposat a la mare que ens presentarà anys després Waters a The Wall (Mother), una mare possessiva que "asfixia" el seu fill.
I tot plegat dins el clima de la psicodèlia, amb influències americanes del Bob Dylan i angleses dels Beatles, i renous de tot tipus de fons.
Gràcies, Biel, per les teves fascinants xerrades sobre llibres i música!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada