CLUB DE LECTURA

Ara com ara el nom de l'Albert Sánchez Piñol ens evoca, sobretot, Victus i Vae victus, però l'obra que va fer saltar a la fama aquest escriptor i antropòleg català, especialitzat en l'Àfrica, va ser, l'any 2002, La pell freda, una novel·la ben diferent que l'autor va escriure en tornar del Congo, on havia viatjat per acabar la seva tesi doctoral i d'on va haver de fugir perquè hi va esclatar una guerra civil.

De fet, així com Victus és la biografia de Martí Zuviría, La pell freda són les memòries d'un antic militant de l'IRA que, desenganyat de la lluita patriòtica per la independència d'Irlanda, desembarca en una illa minúscula del sud de l'oceà Atlàntic per encarregar-se d'una petita estació meteorològica amb el desig de fugir del seu país i de trobar la pau interior. Però... hi trobarà la pau?

Avui mateix, parlant del Club de Lectura i d'aquest llibre, una amiga m'ha dit: "El títol fa una mica d'esgarrifança", però darrere d'aquesta pell freda s'amaguen uns granotots que potser no ens haurien de resultar tan estranys com semblen. Una pell freda que, com he llegit en algun lloc, "és aquesta membrana, filtre o mediació que hem interposat amb les coses: aquesta pell de monstres que ens creix i [...] es fa freda per no fer-nos massa sensibles a la realitat. És la pell que ens torna sords, àvids, cruels, indemnes, com un Batís Caffó...".

Sánchez Piñol resumeix la seva novel·la, una de les més traduïdes de la literatura catalana, en una sola frase: "La pell freda és un malson". Us atreviu a entrar-hi amb nosaltres?

Aquest dijous en xerrarem a les 16.00 la Sala Gran amb en Biel Serra!

Us hi esperam!