CLUB DE LECTURA

Què deu tenir Incerta glòria perquè:

• guanyés el premi Joanot Martorell el 1955?
• la seva traducció al francès de l'any 1962, que tenia fragments que en aquell moment l'edició catalana no contenia, rebés crítiques elogioses i se la comparés amb les obres de Dostoievski, Bernanos o Green?
• Le Monde, aquell mateix any, la qualifiqués de "novel·la infinita"?
• obtingués el Premi Ramon Llull el 1968?
• obtingués el Premi Ciutat de Barcelona el 1970, que Joan Sales es va negar a recollir?
• la crítica anglesa hagi comparat Joan Sales amb Hemingway i Orwell?
• hagi esdevingut la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil i una de les obres cabdals de la literatura catalana del segle XX?
• l'any 1987 Catalunya Ràdio en fes la dramatització radiofònica?
• se'n fes una marató de lectura el 2012 per celebrar el centenari del naixement del seu autor?
• l'Àlex Rigola l'hagi convertit en una obra de teatre l'any 2015?
• l'Agustí Villaronga en vulgui fer la versió cinematogràfica aquest any?

Vine a la Sala Gran aquest dijous, 21 de gener, a les 16.00 h, i en xerrarem tots plegats amb en Biel Serra.

Incerta glòria apareix per primera vegada el setembre de 1956. En els 25 anys següents el seu autor, Joan Sales, en publica quatre versions. Després de la primera, amb nombroses mutilacions a causa de la censura, el 1969 en publica una de completa i dos anys després, el 1971, publica la versió definitiva, de 910 pàgines. Així i tot, el 1981 hi fa uns retocs lleus i converteix el quart capítol, "Últimes notícies", en una novel·la separada que titula El vent de la nit, que Sales no arriba a veure publicada mai. El 2012, coincidint amb el centenari del seu naixement, apareix l'edició definitiva d'una obra (dues novel·les) fonamental de la història de la literatura catalana, publicada sota el segell editorial que va fundar Joan Sales en tornar de l'exili, Club Editor, ara dirigit per Maria Bohigas, la seva néta.

Incerta glòria, l'obra mestra de Sales, ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d'Aragó i que estan alhora units i separats pel seu amor per dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes oposades des d'aquella "incerta glòria d'un matí d'abril" (parafrasejant un vers shakesperià d'Els dos cavallers de Verona), en què l'alçament de les forces militars va desencadenar la Guerra Civil.

Les dues primeres parts de la novel·la recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó, a través de les cartes de Lluís de Brocà al seu germà, i a la rereguarda, amb els escrits de la Trini Milmany, la companya del Lluís, al Juli Soleràs. La tercera part i El vent de la nit (quarta part) són les memòries del Cruells, el tercer amic, un capellà que va coincidir amb ells al front. A la darrera part es produeix un salt cronològic important respecte a la resta, ja que s'hi reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels anys seixanta.

De fet, Incerta glòria es pot considerar un conjunt de novel·les diferents unides per un mateix fil, la guerra, que hi és present com a situació límit que serveix per deixar al descobert nombrosos aspectes decisius de la condició humana. Segons Maria Bohigas, és "un cas particular de la literatura", "la història d'un gran malentès entre 5 personatges" [‘Incerta glòria’, la història d’un gran malentès].