dilluns, 13 de gener de 2014

TRADICIONS NADALENQUES

Els Reis d'Orient i el Tió ja són antic coneguts nostres i cada any, si feim bonda, ens porten regals. A molts fins i tot ens vénen a veure el Pare Noel i els seus rens, però...

Coneixeu el Sinterklaas? Us sona la Befana? Sabeu qui és l'Olentzero?

Hem demanat a tres famílies de l'escola si ens volen venir a contar què fan per Nadal al seu país i aquí teniu el resum del que ens van explicar el dia 18 de desembre a la Biblioteca.



SANT NICOLAU

El pare del Jan ens va contar la tradició del Sinterklaas o Sant Nicolau, que és qui porta els regals als nins i nines d'Holanda.

Sant Nicolau, amb el seu ajudant, Zwarte Piet (Pere Negre), arriba a les ciutats holandeses la nit del 5 de desembre i duu regals a tots els infants que s'han portat bé durant l'any.










NA BEFANA

Na Barbara, la mare de la Sofia, ens va contar qui és na Befana, el personatge típic de Nadal a Itàlia.


"La Befana vien di notte con le scarpe tutte rotte, il vestito alla romana, viva, viva, la Befana!" [La Befana ve de nit amb les sabates rompudes i el vestit a la romana. Visca, visca, la Befana!]

A Itàlia existeix la tradició nadalenca de la Befana, una velleta que la nit del 5 al 6 de gener visita totes les llars italianes per deixar-hi regals.

El nom de Befana ve de la paraula Epifania i és una figura típica del folklore de la Itàlia central dels Apenins que s'ha fet popular a la resta del país. Segons la tradició, la Befana visita els nins la matinada del 6 de gener, durant la nit de l'Epifania, per omplir els calcetins dels infants per commemorar la visita dels Reis Mags al bon Jesús. Si els nins s'han portat bé, la Befana els deixa caramels i xocolatines, i si no han fet bonda, els deixa carbó. La tradició diu que els nins han de deixar una taronja o una mandarina i un vas de vi, perquè la Befana recuperi les forces. La Befana és una velleta que vola amb una escombra, però que, a diferència de les bruixes clàssiques, és una senyora somrient, que duu un sac ple de dolços, de regals i de carbó per als nins italians.

L'origen de la Befana està molt lligat a les tradicions agràries paganes que celebren el renaixement d'un any nou. De fet, la Befana representa el final del Nadal. L'aspecte de la velleta correspon a la representació de l'any vell: un cop acabat, ja es pot cremar, com passa a molts països europeus, on existeix o existia la tradició de cremar titelles vestits amb roba vella a principis d'any. Una hipòtesi sobre l'origen d'aquesta tradició és la que relaciona la Befana amb una festa romana que se celebrava a principis d'any en honor a Giano i a Strenia en què s'intercanviaven reglas. La Befana també s'identifica amb algunes figures de la mitologia germànica, Holda i Berchta, com a personificació de la naturalesa hivernal. Però segons la versió cristiana, els Reis Mags no trobaven el camí cap a Betlem i van trucar a la porta d'una velleta. Magrat la seva insistència perquè la velleta els acompanyés, ella es va negar a sortir de ca seva. Poc després, la velleta es va penedir de no haver-los acompanyat, així que va preparar un cistell ple de dolços i va sortir a cercar-los, però no els va trobar. Per aquest motiu, la velleta trucava a totes les portes de les cases que trobava pel camí i oferia dolços a tots els nins que hi trobava, amb l'esperança de veure el bon Jesús.


L'OLENTZERO

L’Olentzero és un personatge de la tradició nadalenca basca que s’encarrega de portar els regals el dia de Nadal a totes les llars d’Euskal Herria.
En la tradició basca, l’Olentzero està relacionat amb la Nit Bona i la llegenda diu que es tracta d’un gegant que aquella nit màgica baixa a les llars basques a escalfar-se amb el tronc que crema a la llar de foc aquell dia i que hi deixa els seus regals.

L’Olentzero és un carboner gros i d’aspecte brut, al qual agrada el bon menjar i el bon beure, i que, diuen alguns, no és gaire llest. Viu aïllat de la societat fent carbó vegetal al bosc i només baixa a la ciutat una vegada a l’any, quan comença l’hivern. D’altres, en canvi, el descriuen com un ésser temible, misteriós i intel·ligent. Potser és que ningú no el coneix prou bé per saber com és de veritat... A alguns indrets es diu que té 365 ulls, característica que ens recorda un altre  personatge mític, l’Home dels Nassos.

No es coneix amb certesa l’origen de l'Olentzero. Sembla que era un personatge per celebrar l’arribada de l’hivern. De fet, se sap del cert que al territori basc se celebrava el solstici d'hivern i el renaixement de la natura i del sol. En aquesta línia, l'aspecte estrafolari, deixat i vell del personatge simbolitzaria el temps passat i cremar-lo, manera habitual com acaba la rua de la nit de Nadal, representa la destrucció de tot el "temps vell" i l'arribada d'un temps nou. L’Olentzero, amb aspecte vell i brut, representaria el passat que desapareix i dóna pas a l’any nou, ple de vida.

Però més endavant va arribar a Euskadi el cristianisme, i es van barrejar totes dues tradicions i aleshores alguns van començar a dir que l’Olentzero era l'anunciador de la notícia del naixement de Jesús.

La festa actual de l’Olentzero es fa la nit de Nadal i consisteix en una espècie de cavalcada de Reis o de processó en què, a més del recorregut de l’Olentzero a espatlles dels seus portadors, s’han inclòs cors, nadales, txistularis, dantzaris, trikitrilaris, txalapartaris i diversos elements extrets de la cultura camperola. Fixeu-vos fins a quin punt s’ha modernitzat o adaptat la tradició, que en alguns indrets l’Olentzero fins i tot ha trobat novia: na Mari Domingi!!!


Hi ha diverses modalitats del nom: Olentzero, Olentzaro, Onentzero, Onentzaro, Onontzaro  i Orentzero.
•Hi ha qui diu que el nom Olentzero ve de les paraules basques onen [bo] i zaro [temps, època], és a dir d’onenzaro [temps del que és bo]. També diuen que pot estar relacionat amb Onentzat aro o Onentzako aro [època per als bons, en euskera].
•D’altres diuen que la paraula, sobretot el seu començament,  la vocal O, pot estar relacionada amb els cants que es realitzaven a la litúrgia cristiana entre els dies 17 i 23 de desembre que comencen amb aquesta lletra. 
•Una altra hipòtesi és que té relació amb el terme basc oles, que s’acostuma a utilitzar a les cançons de ronda on es demanen diners o coses per celebrar un berenar o sopar o a la petició d'almoines per a una bona causa.
•I d’altres diuen que el nucli Olen prové d'una modificació de la paraula francesa Nöel, Nadal.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada